Després de tants anys, em fa il·lusió haver pogut contribuir, encara que sigui modestament, al món de l’Osteopatia i veure com la tècnica que tant m’ha donat a nivell professional ha trobat el seu lloc dins la Medicina Basada en l’Evidència.

No ha estat un camí fàcil. Fer un ECA sense cap mena de suport, afrontar les dificultats d’un entorn sovint dominat per interessos no científics i superar les barreres que dificulten situar l’Osteopatia al lloc que es mereix ha estat tot un repte.

Amb tot, crec que el meu lloc continua sent en la pràctica clínica, on realment sento que la meva feina té sentit, i potser també en la docència, perquè el futur no perdi una de les grans tècniques de l’Osteopatia.

Accedeix a la revista