Bona tarda,
Aquest divendres, després de repondre un parell de tweets a @carcasor, i comentar la dificultat de respondre-via twitter, vaig pensar fer una entrada de bloc per exposar el meu punt de vista. Ja que @carcasor se m’ha avançat, vaig a escriure el que penso sobre el tema:
La resposta és fàcil i simple (encara que una mica llarga), i no respon a un problema de màrqueting com alguns comenteu, sinó a l’existència d’una professió sanitària de primera intenció, regulada en alguns països una mica més desenvolupats que el nostre, anomenada Osteopatia, i que els seus membres responen al nom corperativo d’Osteòpates DO
Que històricament a Espanya la professió s’hagi desenvolupat principalment des de la fisioteràpia, no vol dir que els que hàgim estudiat osteopatia, renunciem al nostre origen ni cremem títols, sinó que ens sentim osteòpates i ens vam anunciar sota aquest denominatiu.
Personalment no penso que això sigui dolent ni bo per a la fisioteràpia ni per als fisioterapeutes, aquí ia la twiter es comenta el de sentir-se superior o millor, quina  ximpleria !, en totes les professions hi ha energúmens que utilitzen malament els seus recursos i fins i tot venen comparatives amb les que no combrego, i evidentment en el col·lectiu d’osteòpates també hi ha integristes, que no representen ni de bon tros el nostre col·lectiu. De la mateixa manera hi ha autèntics talibans en el món de la fisioteràpia que ens tracten de pseudociencia o coses similars.
Bé, igual que @osteosport penso que aquests debats són una mica estèrils, i el que hem de fer és intentar gaudir de la nostra professió, siguem metges, fisioterapeutes o osteòpates i deixar de obsessionar-nos per la nostra carta de presentació, i per tant crec que cal respectar el que ens sentim sense renunciar als nostres orígens.
Pel que fa a les universitats i com a coordinador dels estudis d’osteopatia de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (URL) nosaltres vam decidir obrir el postgrau a professions sanitàries (no hem acceptat a cap estudiant de ciències de la salut no sanitari, com ara farmacèutics, INEF, psicòlegs ...) ja que pensem que l’osteopatia no tenia perquè ser una exclusivitat dels fisioterapeutes però si de les titulacions sanitàries, doncs com ja he exposat l’osteopatia és una professió sanitària en altres països i potser demà s’ensenyarà també en facultats com les de medicina.
En quant a pertànyer al col·legi de fisioterapeutes, la resposta és que a Espanya no hi ha aquesta professió i per tant pertanyem al col·legi professional d’origen, i tant de bo algun dia, i poso l’exemple dels procuradors dels tribunals, que sent advocats, tenen un col·legi professional propi, també serà això possible per als osteòpates.
Només afegir que sento un profund respecte pel meu col·lectiu d’origen i que sempre intento defensar al màxim aquest gran professional que és el fisioterapeuta, i no oblido mai que ho sóc, encara que en aquest moment practico una altra professió anomenada Osteopatia.
Salutacions!