La moda (del francès, mode i aquest del llatí, modus, manera o mesura) indica en el seu significat més ampli una elecció o, millor dit, un mecanisme regulador d’eleccions, realitzades en funció de criteris subjectius associats al gust col·lectiu.

La moda són aquelles tendències repetitives, ja sigui de roba, accessoris, estils de vida i maneres de comportar-se, que marquen o modifiquen la conducta de les persones.

 I per què començar parlant de moda?

Perquè en aquests temps, en que dins dels professionals que utilitzem la teràpia manual i el tractament funcional és el que es porta, sembla ser que la moda imposa aquest criteri com a únic.
Perquè la paraula clau és el biopsicosocial, amb la qual no és que estigui en desacord, però crec que pot generar un relativisme en l’anàlisi dels factors que determinen la salut i la malaltia.
Perquè en aquests temps en què l’estructuralisme està desfasat (curiós que tot i així els osteòpates que defensen això segueixen postulant a Still, oblidant el primer principi en què l’estructura governa la funció), els que creiem en la importància de la biomecànica i el seu entorn estiguem en vies d’extinció ..
Perquè en aquests temps en què les manipulacions vertebrals a alta velocitat i baixa amplitud (HVLA) són el màxim paradigma de la perillositat, n’hi ha que creiem que el perill és la ignorància sobre les mateixes.
Tots aquests factors "de moda" ens poden fer caure en l’error de crear falsos postulats de vegades aferrats a un mètode científic que pot ser més que discutible, i com a cita Karl Popper en La lògica de la investigació científica «Les teories són xarxes que llancem per capturar allò que anomenem el "món": per racionalitzar-lo, explicar-lo i dominar-lo. I tractem que la malla sigui cada vegada més fina. »

Des dels meus orígens al món de l’osteopatia, i en els meus 15 anys d’especialització en el tractament de la columna cervical mitjançant tècniques manipulatives vertebrals a alta velocitat, he intentat tant en la pràctica clínica com en la meva activitat docent intentar ser el més rigorós possible i estudiar les diverses teories sobre com el "desajust" estructural (seria més correcte denominar-neuro-estructural) pot influenciar sobre la funció del cos, atenent la gran rellevància i prevalença de les lesions cervicals en nombrosos casos de disfunció.
En aquest context les tècniques de manipulació vertebral cervical a alta velocitat són una eina imprescindible per al tractament de les lesions posicionals cervicals doncs són capaços de provocar un estímul propioceptiu i d’influenciar els mecanismes neurològics, bioquímics i vasculars amb una potència inigualable per "reprogramar" la funció vertebral i el posicionament normal de la columna cervical, i influenciar així en la correcta fisiologia de l’individu.

Pre Manipulació                                                                                           Post Manipulació

En aquest vídeo elaborat en base a les 2 radiografies cervicals, fetes amb dues hores de diferència abans i post manipulació, podeu observar el resultat d’una manipulació vertebral a alta velocitat, mitjançant tècnica de SAT, en una lesió posicional de la tercera vèrtebra cervical. 

El que és imprescindible, és que el professional tingui un criteri diagnòstic clar de quan i a qui s’ha o es pot aplicar aquest tipus de tècniques, ja que tenen certes contraindicacions i no tots els terapeutes manuals tenen els coneixements necessaris per a realitzar aquest tipus de manipulacions, i molts d’ells no utilitzen els protocols de seguretat adequats per minimitzar els riscos: Control radiològic previ, valoració neuro-vascular, ús de proves complementàries (Doppler, angio-RNM), i una execució tècnica de gran precisió sense paràmetres de tracció i de mínima rotació per a evitar la sol·licitació o compromís de l’artèria vertebral.
A partir d’aquí parlar de risc és dur de forma malintencionada les tècniques de manipulació a un terreny interessat. Si entrem en debat sobre perillositat de les tècniques o procediments en la pràctica mèdica, ja siguin quirúrgiques o en la prescripció farmacològica, no existiria tal, i els professionals de la salut ens hauríem de resignar a practicar "imposició de mans" per intentar millorar la salut dels pacients.
Revisant la literatura sobre els riscos (no sigui que se m’acusi de no haver tingut en compte la ciència), Coulte (1996), Terret (2001) o Renaudeau (2012) en les seves revisions sistemàtiques donen un índex de sinistralitat de 2 a 20 per milió de les quals només el 5% haurien estat causades per osteòpates, sent de 1000 accidents greus per milió en el tractament per AINES !! Per tant, segons aquests estudis, la manipulació és aclaparadorament més segura que els tractaments convencionals per al dolor d’esquena.

Senyors detractors, les xifres i el sentit comú parlen per si sols, i només la ignorància o la mala intenció poden justificar la seva actitud en contra de les tècniques manipulatives d’alta velocitat.