Des de la meva entrada al món professional i últimament amb l’ajuda del twitter i dels blocs, he intentat seguir a gent molt dispar dins de la meva(es) professió(ns), sempre des del respecte i moltes vegades admiració, amb la intenció de estar al corrent de que passa al nostre fantàstic món. En general (i per sort), l’experiència ha estat enriquidora: accés a articles científics, opinions de gent molt interessant ... però desgraciadament i últimament en estat creixent, també m’he trobat amb els talibans de la nostra(es) professió(ns).
És difícil de per si, conviure entre dues professions semblants, amb algunes diferències clares d’origen i principis i a l’hora grans similituds, i si bastant complicat és, per a millorar la pau i convivència i apropar posicions, només falten ells: els talibans de la nostra(es) professió(ns):
D’una banda els Déus osteòpates, capaços de faltar al respecte a la resta de professionals de la salut, capaços de presumir d’estar per sobre dels fisios (i de qualsevol ànima vivent) i amb vocació de metge frustrat, capaços d’afirmar en públic que els fisios no tenen tacte, capaços d’expulsar membres del seu registre perquè s’alternen amb fisios, capaços de menysprear el que ells consideren que no és osteopàtic (de vegades m’agradaria saber amb quin criteri), capaços d’afirmar que amb la seva prepotent tacte (el que no tenen els fisios) poden saber-ho tot, capaços d’oblidar el seu origen i per tant de perdre la seva identitat ...
D’altra banda els súper fisios, capaços de menysprear tot el que ells consideren paranormal (prefereixen anomenar-ho paramèdic), sigui osteopatia, acupuntura, homeopatia (i a ells que els importa l’homeopatia?) Oblidant els grans forats que hi ha al respecte en el món de la fisioteràpia, capaços de parlar d’evidència científica sense haver fet ni tan sols llegit un ACA en la seva vida, capaços d’afirmar que 1500 hores no serveixen per a res, capaços d’obsessionar amb la paraula Osteopatia, capaços d’oblidar el seu destí i per tant de perdre la seva condició.
Aquests són els talibans de la meva(es) professió(ns), gent capaç de fer que avorreixi el nom(s) de la meva (es) professió(ns), per la qual cosa a partir d’ara potser em faré dir diplomat en espinologia o Espinòleg DO, ja que potser així (encara que ho dubto) em deixin gaudir, en pau, de la meva autèntica professió !!