La incidència de les malalties respiratòries a l’edat pediàtrica està relacionada, per una banda, amb l’augment de naixements de bebès prematurs que, per immaduresa pulmonar són més susceptibles a tenir problemes respiratoris, i per una altra, el conjunt de factors ambientals tals com l’exposició al tabac o la contaminació que augmenten el risc a patir problemes respiratoris en els més petits de la casa.

La conseqüència sobre els nens és un excés de mucositat durant un temps perllongat, tant en les vies respiratòries superiors (nas, sinus nasals o faringe) com en les vies respiratòries inferiors (bronquis i pulmons); aquest cúmul de moc afavoreix la colonització microbacteriana, la infecció i la inflamació.

De què parlem quan ens referim a problemes respiratoris?

Des dels refredats comuns fins les infeccions respiratòries com les pneumònies. Si fem un inventari sobre algunes de les patologies més comunes les podem classificar en:

• Agudes i cròniques: tal com les bronquiolitis, les pneumònies o les atelèctasi. Les cròniques abasten un ventall més ampli en els que s’inclouen l’asma, les broncodisplàsies o les al·lèrgies respiratòries.
• Del tracte aerodigestiu: Engloben problemes a la deglució i són responsables de l’aparició de broncoespasmes recidivats, conseqüència del fet d’empassar-se un cos estrany.
• Associades al reflux gastroesofàgic: El reflux produeix una hipersecreció a les vies aèries altes i pot causar rinorrees (secreció de líquid per les fosses nasals) recurrents en nadons.
• Associades amb les infeccions ORL: Les infeccions de les vies respiratòries altes constitueixen una part important de les causes d’infeccions bronquials per acumulació de secrecions.

Quins són els objectius del tractament respiratori?

1. La prevenció de la pèrdua d’elasticitat pulmonar degut a la infecció.
2. Prevenció de deformitats toràciques.
3. Millorar la funció respiratòria tan de vies superiors com inferiors. 
4. Eliminar l’excés de mucositat de les vies respiratòries afavorint la resolució dels processos respiratoris com les bronquitis, sinusitis o pneumònies..

Qui se’n pot beneficiar?

Tan adults com petits amb problemes respiratoris poden rebre aquest tipus de tractament manual. De ben petits es pot treballar amb ells per optimitzar la seva funció pulmonar i a partir dels 2-3 anys, quan el nen comença a ser més col·laborador, s’afegeixen tècniques en què ells mateixos són els protagonistes i per tant se’ls fa partícips del seu propi tractament amb un objectiu paral·lel, prendre consciència i aprendre la importància del bon funcionament pulmonar.

Núria Salavert. Fisioterapeuta - Màster en Osteopatia                                               especialitzada en Pediatria i problemes respiratoris.